- "Re-ser" de Santi Lopez.
- "Dejame que te cuente" de Jorge Bucay.
- "Paula" de Isabel Allende.
- I el poeta Mario Benedeti
i també perqué són planers i fan que tot el que ens envolta sigui més fàcil.
dimecres, 6 de juny del 2012
I pel que fa a llibres....
Quatre recomenacions:
i també perqué són planers i fan que tot el que ens envolta sigui més fàcil.
i també perqué són planers i fan que tot el que ens envolta sigui més fàcil.
dimarts, 5 de juny del 2012
Falta foto de familia!
Buscant fotos no n'he trobat cap com la del casament.
Aquí només hi havia la Clàudia per tant som les 4 maries i la criatura. Però falta una foto amb els 3 nois! Pobre Gerard, Roger i Arnau!
I com que no hi ha foto completa hi poso aquesta. Que no hi ha ni la Clàudia però fa gràcia de veure!
Cau 2
Aquí la segona etapa que vam compartir al cau. Algun cop quan algú em demana com hi vaig anar a parar faig la broma de que algú que creia una amiga m'hi va enganxar! Lo de que creia no és que ho hagi deixat de creure. La faig si conto les hores que hi dedico :))
Una web amb receptes de cuina, articles interessants i lloc per comprar diferents productes de la terra
http://www.gastroteca.cat/
http://www.gastroteca.cat/
diumenge, 3 de juny del 2012
Diuen que naixem 2 cops
Estoy convencida de que nacemos dos veces.
La primera, hacia los brazos de nuestras madres.
La segunda, hacia los brazos de nuestros hijos.
Nadie nos dice que nuestra vida nunca más será la misma y tampoco es
posible adivinar cuán grande puede ser el amor ni el inmenso poder que
tiene el instinto...
Cuando somos madres, comenzamos a nacer...
(C. Pariente)
extret del blog:
papaconejo-mamapiojo
extret del blog:
papaconejo-mamapiojo
dissabte, 2 de juny del 2012
Feliç!
ETS FELIÇ ?
Et fa feliç el teu espòs?, vertaderament et fa feliç ?
L’espòs, que aquest moment no estava al seu costat, però si el suficientment a prop per escoltar la pregunta, va posar atenció a la conversa, va incorporar lleugerament la seva postura en senyal de seguretat, va aixecar el pit amb orgull, doncs sabia que la seva esposa diria que si, ja que ella mai s’havia queixat durant el seu matrimoni.
Però, per sorpresa seva i dels altres, l’esposa va respondre amb un rotund NO, no em fa feliç.
En la sala es va produir un gran silenci com si tots haguessin escoltat la resposta de la dona..
El marit estava petrificat. No es podia creure el què deia la seva esposa i menys en un moment tan importat per a ell.
Davant de la reacció del seu marit i de tots, ella simplement va continuar dient :
No, ell no em fa feliç, Jo sóc feliç.
El fet de que jo sigui feliç o no, no depèn d’ ell, sinó de mi.
Sóc l’única persona de qui depèn la meva felicitat.
Jo trio ser feliç en cada situació i en cada moment de la meva vida, doncs si la meva felicitat depengués d’una altre persona o d’una altre cosa o circumstàncies de la terra, tindria seriosos problemes.
Tot el què existeix en aquesta vida canvia contínuament;
l’ésser humà, les riqueses, el meu cos, el clima, els plaers etc.;
i així podria dir una llista inacabable....
A través de la meva vida he après això :
Jo decideixo ser feliç i totes les altres coses “ experiències o circumstàncies “, com ajudar, comprendre, acceptar, escoltar o consolar; i junt amb el meu espòs ho he viscut i practicat tantes vegades....
La felicitat sempre es recolzarà en l’autèntic perdó i en l’amor a si mateix i als altres.
No és responsabilitat del meu marit fer-me feliç... Ell també té les seves “ experiències o circumstàncies “, jo l’estimo i ell m’estima, malgrat les seves circumstàncies i les meves.
Ell canvia, jo canvio, l’entorn canvia. Tot canvia; havent-hi amor i perdó vertader , i observant aquest canvis ( que poden ser forts o no, però que existeixen ) s’han de afrontar amb l’amor que hi ha en cada un de nosaltres, si ens estimem i ens perdonem, els canvis seran “ experiències o circumstàncies “ que ens enriqueixen i ens donaran fortalesa; si és al contrari sols haurem sigut parelles de “pas”
Per alguns divorciar-se és l’única solució ¨: ( a vegades és la més fàcil)
Estimar vertaderament és difícil, és donar amor i perdonar incondicionalment, viure totes les “experiències o circumstàncies “ tal com són, afrontar-les junts i ser feliç per convenciment.
Hi ha gent que diu :
No puc ser feliç perquè estic malalt, perquè no tinc diners, perquè fa molta calor, perquè m’han maltractat, perquè algú ha deixat d’estimar-me, perquè algú no em valora..
Però el què no saps és que pots ser feliç i tenir una pau interna encara que estiguis malalt, que faci calor, que no tinguis diners, que algú t’hagi maltractat, o que algú no t’estimi...
Ser feliç és una actitud davant la vida i cadascú ho decideix..
Ser feliç, depèn de tu.
dimarts, 29 de maig del 2012
dilluns, 28 de maig del 2012
El mercat somiatruites pretén reactivar algunes places de Manresa en poc ús tot donant vida a les creacions d'artistes de qualsevol vessant creativa, per a que les seves obres surtin a la llum i s'exposin al públic.
http://mercat-somiatruites.blogspot.com.es/p/bases-somiatruites.html
diumenge, 27 de maig del 2012
Vivint les festes del poble
Quina cara de bones nenes que tenim aquí un dia de pasqua de qui sap quin any...
I lo guapes que vam quedar i el tractament de fang a la pell que ens vam fer aquest any de festa
major!
MOLTÍSSIMES, MOLTÍSSIMES FELICITATS!
Aquest tipus de collages només s'aconsegueixen incorporant a la dieta habitual una recepta que ens vas passar un Nadal per desitjar-nos un feliç nou any.
Es veu claríssim que et senta d'allò més bé, gràcies per compartir.
Marga
Trobareu la recepta en la corresponent pestanya del bloc ;)
Es veu claríssim que et senta d'allò més bé, gràcies per compartir.
Marga
Trobareu la recepta en la corresponent pestanya del bloc ;)
dissabte, 26 de maig del 2012
Cau fase 1 - MIJAC
Començarem per una de les fotos dels dies que vam compartir de campaments sent nenes...
Per carnaval a Navarcles...
Per cert també vam fer teatre
dimarts, 22 de maig del 2012
dilluns, 21 de maig del 2012
dimarts, 15 de maig del 2012
dilluns, 14 de maig del 2012
Fotos, bons records, i els que encara han de venir...
però mireu, el Gerard també va ser petit.
Com podeu comprovar, ha plogut molt des d'aquesta foto. Una imatge val
més que mil paraules.
més que mil paraules.
Quins bombonets has fet, Núria, tots dos estan per menjar-se'ls.
Tinc molt d'afecte a aquesta foto, tant que la tinc penjada a casa. Una crep, nenes? ;-)
Quasi bessones
Una amb rínxols o l'altra amb el cabell llis,
i bessones. Això que les ulleres no les vam anar a comprar juntes.
dissabte, 12 de maig del 2012
divendres, 11 de maig del 2012
dijous, 10 de maig del 2012
Bocins d'inspiració...
Aquí deixo algunes imatges d'internet que m'han agradat pensant que puguin servir com bocins d'inspiració...
 |
 |
 |
FELICITATS NÚRIA!
dimarts, 8 de maig del 2012
Un dia un bon amic em va recomenar el llibre "Historia d'una gavina i del gat que li va ensenyar a volar" de Luis Sepúlveda. Una novela per a joves de 8 a 88 anys... La frase que més m'agrada diu més o menys el següent: "...és bó que sapigues que em tu hem aprés una cosa que ens omple d'orgull: hem aprés a apreciar, respectar i estimar a un esser diferent. És molt fàcil acceptar i estimar als que són iguals que nosaltres, però fer-ho amb algú diferent és molt dificil i tu ens has ajudat a aconseguir-ho"
diumenge, 6 de maig del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)